El conflicte ucraïnès

Tot va començar el novembre de l’any 2013, quan l’aleshores President ucraïnès Viktor Ianoukovitch refusà la signatura de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (UE) girant l’esquena a Occident. La resposta popular no es va fer esperar i centenars de milers de persones van sortir al carrer a protestar per aquest posicionament estratègic.

El 21 de febrer del 2014 Ianoukovitch va decidir marxar i refugiar-se a Rússia. Paral·lelament, forces militars russes van començar a penetrar i entrar per la costa est d’Ucraïna. El mes d’abril les “repúbliques populars” de Lugansk i de Donetsk es van autoproclamar provocant la reacció irada del govern ucraïnès que es sentia impotent i amb una sensació creixent de descontrol va mobilitzar els militars.

UCRAÏNA

A finals d’octubre del 2019, l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans comptabilitzava 44.000 víctimes, entre les quals més de 13.00 morts (incloent-hi les 298 víctimes del vol MH17 de Malaysian Airlines) i 31.000 ferits. També es calcula que prop d’1,5 milions de persones s’han hagut de desplaçar dins el pais.

Tanmateix, Rússia continua negant la seva implicació en l’escalada de tensió en aquesta zona i segueix amagant tota informació relacionada amb les seves baixes i les seves unitats militars.

Entre 2 i 2,5 milions de persones viuen a les “repúbliques populars”, entre les quals prop d’1 milió de jubilats. La violència militar i criminal i la manca de serveis bàsics i de llibertats els persegueix incessanment cada dia. Segrestos, detencions il·legals, tortures i treball forçat per les autoritats locals són algunes mostres de la realitat d’aquests territoris que l’Estat Ucraïnès no vol seguir finançant mentre no els controli administrativament.

Mentrestant a Crimea les detencions i·legals a persones son constants  com a conseqüència del rebuig de molts d’acceptar la ciutadania russa (annexió Russa de Crimea el mes de març del 2014) i l’any 2016 el Parlament local (Mejlis) va ser prohibit.

Els acords de Minsk signats entre el 2014 i el 2015 per avançar en la resolució del conflicte, van establir una sèrie de condicions:

  • A nivell polític Rússia (controlava les milícies en els territoris de Lugansk i Donetsk i de facto la frontera entre els dos països) reclama una modificació o reforma de la Constitució ucraïnesa per otorgar a les “repúbliques populars” un estatus polític especial que conduiria a una federalització del pais i donaria dret a veto a aquestes regions al Parlament. D’aquesta manera, Rússia s’asseguraria tenir influència en la política interior d’Ucraïna.
  • A nivell de seguretat Ucraïna exigeix la retirada de la presència militar russa de la zona de guerra, la recuperació del control de la frontera oriental d’Ucraïna per part de l’exèrcit i l’accès de l’OSCE (Organització per la Seguretat i la Coordinació a Europa) a les “repúbliques populars”.

El Kremlin, per la seva banda, condiciona les exigències ucraïneses a les polítiques i fa de les eleccions i l’estatus especial una part irrenunciable del pacte. L’any 2014, Ucraïna ha fet intents i gestos de descentralització, però l’intercanvi de presoners, la retirada de tropes i l’alto-el-foc no han tingut recorregut. Els acords de Minsk, per Ucraïna, eren una manera de guanyar temps per poder construir un exèrcit i mostrar així bona voluntat de cara als seus socis europeus.

L’any 2019 l’elecció del carismàtic Volodymyr Zelensky donava esperances per a un final del conflicte. Els contactes entre els dos països eren més fluids i habituals i les negociacions continuaven, però amb pocs avenços rellevants i reals.

Rússia tindrà la clau, ja que a Berlin i París ja no els surt a compte les sancions al Kremlin. Totes les solucions semblen afavorir d’alguna manera el règim autoritari de Putin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s